Quan demà és avui

Continue desxifrant les notes del silenci que lentament acaronen la meua realitat, potser també la vostra, segurament la nostra. Fa temps vaig tancar aquesta finestra al món per manca de temps, tal volta ara tinc menys, però m'agrada compartir la sort que tinc, allò que m'ocorre, allò que sent, allò que pense i (re)pense cada nit.

Al capdavall, tot va sortir bé, àdhuc millor del que pensàvem. Malauradament la dreta va guanyar les eleccions, però, afortunadament, i sense cap dubte, no va poder conformar govern, i va deixar pas a un govern plural i d'esquerres com havíem dit al llarg de la dura campanya electoral. L'estiu ha servit com període d'adaptació a la meua nova vida, radicalment diferent, però amb la mateixa essència fer allò que pense i m'agrada en cada moment.

Moments díficils, el context social i econòmic, també l'ecològic, és cada cop pitjor, continuem submergits en una profunda crisi. No obstant això, també és un període d'oportunitats per canviar les coses. Demà comença una nova vida, una nova etapa que va començar abans de l'estiu però que les circumstàncies vacacionals no deixaven fer un bon ànalisi. A partir d'ara hauré de compaginar la vida universitària, la meua vida fins ara, amb la vida "laboral"com a regidor a Vila-real, a més, i sense oblidar-ho, la vida amb els meus amics de sempre, amb els nous companys i amics ( generacionalment diferents), Maria i la resta de la meua família... tal volta pot semblar complicat però només és qüestió d'estima i de ganes.

A partir d'ara traure una miqueta de temps, sempre hi ha per somriure, per poder contar confidències i compartir secrets aquí , aquesta xicoteta finestra que dona a un món que gira sobre les circumstàncies personals de cadascú de nosaltres. Comença a sonar el Castell de fi de festes, un so d'entrada a una nova vida, al demà que ja és avui.