ADÈU, GRÀCIES PER SER I ESTAR

Sé que això és un adéu on no hi mànquen plors ni el soroll dels mots. Sé que el temps llevarà un mur silenciós d´oblids i records...

Ha vençut una etapa, naix una altra. Tanque aquest blog desconeixent més coses que quan vaig començar, tal volta, perquè ara observe un món molt més gran que abans. No sé molt bé com acomiadar-me, què fàstic! No volia plorar, volia acomiadar-me poèticament. Però, serà un conjunt de frases sense relació però que expressen el que sent. Malgrat tot, una gran pau interior per fer el que vull i sent a cada moment, que gran sort.

Així pren tot el fruit que et pugui donar el camí que, a poc a poc, escrius per a demà. Què demà mancarà el fruit de cada pas; per això, malgrat la boira, cal caminar.

Aquí he viscut el millor i el pitjor, aquí m'enamorat i he conegut la indiferència, aquí he plorat i he rigut, aquí senzillament; he sentit. He descobert que res humà és alié, que malgrat l'egoisme indivudalista propi d'aquest sistema val la pena lluitar.  Avui llanço la meva àncora al sorral dels estels, la veig fendir l’enllà del cel que, com un vell oracle, espurneja el teu nom.  

 És una qüestió de temps, la universitat i el partit m'absorveixen gairebé tot el temps, però, no us preocupeu que és una gran inverssió, doncs, només així em realitze com a persona, només així sóc feliç.  S'apodera de mi certa nostalgia, diuen que és la tristessa dels records, del temps.

Viure sense tu,quin dur aprenentatge; davant el meu mirall, aprenent a parlar-me. El mestre que m'ensenya és el temps que no para. Res només us pregaré que continueu fent allò que us agrada, que continueu lluitant per transformar aquesta societat, que no hi ha res perdut, que encara hi ha molt per guanyar, que tots plegats, podrem.

Potser canviaria algunes coses però no deixaria de fer res del que he fet, doncs no hi ha res ptijor, res que lleve més el son, que deixar de fer o de dir allò que es vol.  Ha estat una etapa dura, on malauradament ha mancat la salut, però ha estat la companyia i la comprenssió, ha mancat la economia però ha estat la solidariat. He d'anar-me'n, doncs, ja és aquí el nou tren. Només per això volia dir gràcies, gràcies per confiar i apostar, gràcies per ser i estar.