Els atemptats de l'11-S; causa i conseqüència que van canviar el món

Les torres bessones es van esvair, metafores del destí, dos pobles germans enderrocats pel terrorisme. La percepció del món islàmic per part d'Occident ha canviat, altres successos com l'11-M, atemptats de Metre de Londres, carícatures de Mahoma,l' atemptat del director de cinema Theo Van Gogh l'han empitjorat.  Ara com èpoques d'antany som Moros i Cristians, amb ells o contra ells, com veieu ens hem fet més estúpids amb el temps. Un boig que amenaça amb cremar el coran ha posat de rellavància el conflicte, potser el repte més important del nostre segle; la convivència, la barreja entre cultures. Discrepe profundament amb la tesi de Hunghinton del Xoc de Civilitzacions però si estic d'acord en què no sera gens fàcil.

Em sembla importantíssim la separació absoluta d'Església-Estat, recordar que la religió és privada, íntima per aquell que la necessite. Però de forma magistral ha estat convertida i és una col·lecció de ritus socials necessaris per a la nostra societat. El problema és que aquests ritus no ens represeten a tots, solament a un determinat grup,el dels creients, i dins d'aquest grup a un determinat grup de creients, sigui el que sigui les seues divinitats.

He intenta fugir de l'etnocentrisme més neci, i he escrit des de la laïcitat més respectuosa. Sens dubte, el debat és enriquidor però la polèmica absurda és empobridora i més quan es de forma repugnant com és estigmatitzar un poble o un altre per un determinat nombre de terroristes; islamistes o soldats. Ho sent el meu cognom és Mezquita vull, i estic condemnat, entendrem amb tots. No amb el poble islàmic, sinó amb Raixida o Mohamed, no amb el poble catòlic sinó amb María i Josep; i amb els ateus que som els grans oblidats. Perquè el 11-S siga el dia internacional de la Civilització!