"Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic." Vicent Andrés Estellés

divendres 6 d’agost de 2010

De vegades no cal cap imatge...

El problema surt quan no volem justícia sinó ser part dels triomfadors, quan no lluitem per la Ítaca perquè sí nosaltres poguerem també assassinariem a peixos més menuts. Heus aquí el problema! Quan ningú creu que altre món és posible, quan creiem que tot està fet, tot està inventat, tot està montat i només podem resignar-nos, pujant-nos aquest carro amb vises d'ors i plates i/o darrere d'una barra de bar filosofejant sense més perquè nosaltres no som ningú per a canviar-ho. Perquè que més fa? si tot està perdut abans de jugar.
En canvi, hi ha altres opcions. No resignar-se, somiar que altre món és posible, pensar altre món, dibuixar altre món, fer altre món, construir altre món, criticar l'altre món per poder ser-ne... Perquè és posible, perquè només ens hem de creure posibles, unir-nos i actuar! A més, tot no està perdut, jo vull participar del canvi! Tu vas a quedar-te fora? Vas a continuar desitjant que et toque la loteria ( i no ets Fabra?)? Vas a continuar creient en la meriotràcia capitalista? En el somni americà? Vas a esperar que baixen els OVNIS i et declaren rei universal? Continuaras pregant a verges i reis mags? O millor, trucaras a les cinc de la matinada per guanyar només dient que 2+2 son 4, i si no ho son... Alça el cap, mira al costat, ara a l'altre, veus, només hi ets tu! Només tu, tu, tu, tu, és a dir, NOSALTRES, podrem canviar-ho.

0 comentaris:

Publica un comentari