FELICITAT

Puta mania de jutjar! La societat iconitzada, món en imatges, ens han imposat, àdhuc, la felicitat. Allò que és ser feliç? Allò que ens fa feliços? No podeu imaginar el que m'ha costat d'entendre que, com diu un amic meu, jugant tots els dies al pin pon puc ser feliç, estant tancat en una penya aromatizada amb marihuana es pot ser feliç. Des de la intolerància més absoluta volia imposar als meus ( possessió equivocada també) la meua felicitat, allò que a mi em realitzava com a persona i li donava sentit a la vida meua ( única ,absolutament, possessió certa). Tots volem el millor per als  nostres sers estimats , però el millor per a ells o per a nosaltres? Aquest sentiment de protecció, o de projecció de les nostres vides en altres, s'aguditza quan  parlarem de les seues parelles, poques vegades ho encerten, veritat? I més si es tracta de la persona que més vols al  món.  Llavors, per a analitzar  ha de ser ella, i no pas nosaltres, el subjecte/objecte d'estudi. Puta mania de jutjar! Que injust vaig ser, i així ho determina el temps, ja que res més m'importa que la suea felicitat, la resta belles imatges, icones snobs i altres idiotades...